viernes, 30 de agosto de 2013

Excesos



A veces quisiera que esa ciudad. Que dejara de mirarme desde lejos y se acercara corriendo y me lanzase al suelo y derribada. Derribada devolverle los roces con sus calles, los parques ardiendo, los deseos de sombra, los excesos de luz. Quisiera atraparla y desnudarla, que me atrapara y me desnudase otra vez. Tocarla tanto con más fuerza, absorber su olor, oír tan cerca lo que me grita a veces. Esas veces en que no puedo más y me siento en cualquier parte y quiero que todo se calle menos su voz estridente. A veces jadeo de impotencia. Y me mira y no se mueve. A veces quiero llorar para pertenecer ¡llorar!, quiero arrancármela de la piel y quiero seguirla e implorarle. Quiero tenerla tanto y tantas veces, quiero, digámoslo ya, follármela, porque hacerle el amor ya no me basta, ya intentaron demasiados, otros amantes venidos de todo el mundo, el romanticismo no. Quiero que permanezca y que me asuste, de nuevo, de nuevo, cuando me alejo silenciosa y vuelvo a casa, de nuevo, esperando haber perdido ya la cordura por ella, la dignidad.
Y se ríe de mi mediocridad de montaña. Cuando me ve alejándome de nuevo.

3 comentarios:

RaquelRR dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
Maria dijo...

Querida Erre, como dijo Jack el Destripador...
Ja m'està bé el vostè, de fet jo el faig anar constantment. Com que comenta poca gent barra ningú, respecte.

Moltíssimes gràcies pel que diu d'Hereus, és un subidón llegir-ho que ni s'imagina. Vaig disfrutar molt escrivint-la i creant les petites trames i salts. Més o menys polit, tenia 19 anys.
Malhauradament, cawenlamar i en la hóstia, m'ha posat un spolier com un camió, jajajajajajaja! Amb les coses tan maques que em diu... Nnnnnnnnnnooooooo! Per fi algú diu coses bones i ho he d'ocultar, vull morir.

I després d'això, només puc demanar-li perdó i reiterar-me: faci un blog!!!!!!!!

Moltes gràcies, crec que ha estat el comentari més maco que ha aterrat per aquí des de fa anys. Espero que torni :D

RaquelRR dijo...

Bona tarda,
De perdó res, més aviat al contrari, la que es disculpa és una servidora.

Si li sóc sincera vaig redactar el comentari sense posar cap detall en concret, però en una segona lectura semblava que no m'havia llegit ni el llibre, i en l'intent de fer-ho millor vaig acabar empijorant la situació...

Mil i una vegades perdó, vaig agafar el rol de conversa "de tu a tu" i vaig oblidar-me dels demés...

Que no li sàpigui greu haver-lo esborrat, com li vaig dir aniré comentant i anar-me passant per aquí, així que hi haurà més comentaris i estic segura que els adjectius seran del mateix caire.

Finalment, simplement dir-li que m'ho pensaré això de crear un blog, ja hi ha força gent que m'ho diu, però de moment només és un pensament.

Salutacions cordials.

R.